És la immersió lingüística el model del sistema escolar?

Martí X. March Cerdà No hi ha cap dubte que el curs escolar 2013-2014 a les Illes Balears ha començat amb un nivell de crispació i de conflicti-vitat com mai no s´havia vist, amb la convocatòria d´una vaga indefinida i una manifestació massiva i significativa. I el decret llei de Tractament Integrat de Llengües (TIL) ha estat la gota que ha fet vessar el tassó de la comunitat educativa; efectivament, les retallades en educació, la disminució de sous del professorat, l´increment de les hores lectives, l´augment de les ràtios escolars, la desaparició de programes de suport a la diversitat, la disminució de les beques... juntament amb una política de manca de diàleg real sobre l´educació i amb els docents, varen posar "els fonaments" d´aquesta situació que, com dic, amb el TIL ha acabat d´explotar i ha generat un conflicte que sembla que la conselleria no té cap interès a solucionar, malgrat que el TIL sigui un projecte amortitzat políticament i pedagògicament.

Tot i la significació que ha tingut el TIL en aquest principi de curs, el que m´interessa comentar és la filosofia sobre la qual el Govern de les Illes Balears ha intentat justificar aquesta aposta educativa. Així, el president Bauzá ha fet referència a dos arguments bàsics. El primer, que el seu objectiu era canviar el model d´immersió i d´imposició que hi havia a les escoles de Balears. I, en segon lloc, que es tractava de tirar endavant un model de llibertat i modernitzador de l´educació balear. Anem, doncs, a analitzar aquesta argumentació i la seva realitat.

El punt de partida d´aquesta situació actual són les relacions entre la llengua i l´escola; unes relacions que o bé es poden analitzar des d´una perspectiva molt polititzada o bé des d´un plantejament pedagògic i psicològic. En aquest context ens podem formular diverses qüestions: Es caracteritza el sistema escolar de les Illes Balears pel fet de ser un model d´immersió i d´imposició lingüística? És el sistema escolar de les Balears un model que fomenta el monolingüisme en català? Es fonamenten aquestes afirmacions del president Bauzá sobre dades objectives? Hi ha diferències entre les competències adquirides pels escolars de Balears en català i en castellà? O quin és el nivell d´assoliment de les competències en anglès? Tot i que resulta difícil tenir totes les dades sobre aquesta qüestió i que caldria matisar el concepte d´immersió lingüística, utilitzarem les publicades a l´anuari de l´educació de les Illes Balears i partirem d´un concepte flexible d´immersió lingüística i amb una concepció ampla d´ensenyança en català en els diversos nivells i matèries, centres i municipis.

Però anem per parts. Si hom analitza la normativa existent sobre aquesta qüestió podem afirmar que, a diferència de Catalunya, les Illes Balears no tenen una legislació que estableixi un sistema d´immersió lingüística. La legislació escolar sobre el català a les Illes Balears, fonamentada en l´Estatut d´autonomia i la llei de normalització lingüística, i que ha sofert petites variacions al llarg dels anys i de legislatures diferents, té amb el decret de mínims un exemple d´aquesta afirmació de la no existència d´un model d´immersió lingüística. Tot i això, cal dir que aquesta normativa, des de la flexibilitat que presenta, ha possibilitat que determinats centres, nivells educatius i matèries apliquin aquest model d´ensenyament en català.

I què ens diu la realitat escolar sobre aquest fet de l´ensenyament en català, de la immersió lingüística? Les dades analitzades posen de manifest el següent:

1) La diversitat d´escolarització en català en els diversos nivells educatius. Així les dades ens demostren que a mesura que s´incrementa el nivell educatiu, la presència de les matèries en català disminueix, amb unes diferències significatives entre l´educació infantil, l´educació primària i l´educació secundària de més trenta punts. Unes dades, per tant, prou significatives. De qualsevol manera, el sistema d´elecció de llengua del Govern dels darrers cursos pot haver fet disminuir el percentatge en català a l´educació infantil

2) Una altra dada important i significativa és la major presència del català a les escoles públiques que als centres privats a tots els nivells educatius, i a més amb diferències significatives en favor de la iniciativa pública. Les diferències, en els diversos nivells educatius, poden arribar a assolir els 25 punts a l´educació infantil, més de 30 punts a l´educació primària i més de 35 punts a l´educació secundària. I dins les privades concertades també cal parlar de diferències

3) Les diferències també són importants per illes: Menorca i Mallorca són les illes amb més català, malgrat que les Pitiüses presenten un percentatge menor, però cal tenir en compte les diferències entre Eivissa i Formentera.

4)Les diferències entre Palma i la resta de Mallorca també són importants en favor de la part forana, amb diferències molt importants en favor dels centres ubicats als pobles de Mallorca per comparació amb Palma.

Podríem continuar amb més dades, però les que hem descrit posen de manifest no només que la immersió lingüística no té una base legal que la faci obligatòria a tot arreu, sinó que la realitat escolar dels diversos centres de les Balears demostra una diversitat prou significativa. Una diversitat que també desmenteix aquest "mantra" d´una immersió lingüística generalitzada i fruit de la imposició. De quina immersió, de quina imposició se´ns parla? El que resulta evident és que ens trobam davant una realitat plural de no immersió generalitzada i en la qual els diversos centres han elegit el seu projecte lingüístic. I tot això des del consens i l´acord, al marge de petits conflictes que puguin existir i que cal solucionar. Però el que no hi ha és imposició. La normativa es flexible i oberta, i la realitat és una prova de pluralisme, de diversitat i de capacitat de decisió dels centres sobre els seus projectes lingüístics.

Si el plantejament del TIL es basa sobre aquestes dades falses, què podem esperar d´una norma que té la fonamentació psicològica, pedagògica i metodològica inadequada, que no té professorat suficientment qualificat i es planteja amb una temporització que resulta il·lògica i incoherent? És aquesta una aposta per la modernització i la llibertat? De quina modernització i de quina llibertat es parla? Perquè una cosa és el TIL i una altra el trilingüisme o el foment del coneixement de l´anglès fet de forma seriosa, racional, viable, possible i amb consens.

Tanmateix és evident que no podem estar satisfets, d´acord amb les dades proporcionades pel Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) i altres organismes, amb les competències lingüístiques en català, en castellà o en anglès que tenen els nostres estudiants. Però per això, per millorar-les cal cercar aquells camins, aquells recursos, aquelles metodologies, aquelles normatives, aquells professors que ho facin possible, des de la racionalitat, les evidències científiques, els programes escolars d´èxit i el consens lingüístic. Tanmateix la realitat ens demostra cada dia que aquest no és el camí elegit per l´executiu balear per millorar el domini de llengües dels nostres escolars. Els coneixements no es milloren per decret.

No estam en el millor dels mons educatius, no som en terra de meravelles, no podem estar satisfets amb els resultats, però tampoc no som davant una realitat només en negre, de fracassos totals o de resultats negatius. L´educació, malgrat el que en queda per millorar, té molts de centres amb molt més que brots verds, té èxits, té projectes innovadors, té programes creatius, presenta bons resultats, tenim professorat motivat i dedicat, tenim centres que funcionen... Els qui s´entesten „opinadors, tertulians, polítics, governants, parlamentaris„ a veure-ho tot de color negre o que només parlen en negatiu, són els qui s´omplen la boca de qualitat i d´excel·lència educativa, però no l´apliquen a la seva professió, a les seves declaracions polítiques, a les seves actuacions parlamentàries; farien bé aquests cercadors de l´excel·lència educativa en els altres d´utilitzar arguments allà on només hi ha desqualificacions, com a mostra de la seva excel·lència.

És que hi ha ningú que encara cregui que es pot millorar l´educació, obtenir més competències comunicatives en les dues llengües oficials o en una tercera llengua desqualificant el professorat, amagant la realitat educativa, cercant el conflicte o menyspreant la necessària empatia i complicitat que governar l´educació implica? Ho he dit moltes vegades: davant l´educació, només hi pot haver diàleg o conflicte. La modernització del nostre sistema educatiu, en qualitat i en equitat, només es pot fer amb recursos, amb reformes, amb la paraula, amb acords. Aquest és l´únic camí. Però n´hi va que ens volen dur pel camí contrari. Les autopistes de l´educació ja han desaparegut, si és que havien existit mai, ni que fos damunt el paper. En qualsevol cas la immersió lingüística no és model, malgrat el que es digui, de les escoles de les Balears, ni a pel que fa a la normativa ni pel que fa a la realitat; les dades són aquí per demostrar-ho. El que no es pot fer, per raons de moral social i de responsabilitat política, és falsejar la realitat i la legalitat per interessos ideològics interessats. Però, mentrestant, n´hi ha que parlen d´imposició i d´immersió. Ens volen confondre o és que estan confosos? Mentre tant als centres educatius ens trobam amb inseguretats, dubtes, confusions i percepció de caos. Però, i les solucions reals per millorar l´educació i les competències lingüístiques, per a quan?

* Catedràtic d´Universitat del departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB